Per una vaga integral, solidària i per a totes

#29Mvagasocial – 26.03.2012

Aquesta és una invitació a inventar la nostra vaga el proper dia 29 de Març.  Vivim en temps de confusió i convulsió, on noves i velles formes de fer vaga estan sobre la taula.

El dret a vaga està recollit a la Constitució Espanyola, està integrat al sistema actual limitant aquesta històrica eina de pressió de forma que la vaga no pugui ser integral, i per tant, que la seva efectivitat sigui insignificant per aquells contra els que lluitem.  Per una banda, davant la convocatòria d’una vaga, els sindicats (representants de les treballadores per llei) negocien prèviament amb el govern quins seran els serveis mínims. Per l’altra, se’ns prohibeix per llei fer vagues solidàries per temes polítics o socials, impedint així fer ús del nostre poder col·lectiu.

Davant aquest panorama, ara i sempre, no podem permetrer que una vaga sigui una eina institucionalitzada per sindicats i partits, sinò que l’hem de utilitzar com una eina de força per les treballadores i les classes populars.  Una vaga, ens ha de permetre aturar el funcionament normal que regeix l’ordre establert i albirar la llibertat i el desig de canviar el rumb de la història.  Vaga, com a eina de lluita i eina per teixir els vincles necessaris per a la superació del sistema d’explotació capitalista.

És comprensible que el poder vulgui desvirtuar l’eina de pressió que tenen les treballadores. Ells tenen clar que el poder popular hi és i que si s’articula pot portar catastròfiques conseqüències pels seus interessos. Nosaltres tenim l’escull que repetim i reproduïm la història sense mirar quines mutacions ha fet el capitalisme i com podem actuar-hi ofensivament per guanyar.

Com fer una vaga diferent? Com fer una vaga efectiva? Com fer una vaga nostra i no seva?

Per exemple, fer vaga a ensenyament. Tancar una escola i quedar-te a casa és el que el poder busca. I si ets professora et roben 100 euros. En canvi, si tanquem l’escola però convidem a totes a venir per anar a fer una classe al mig de la via pública o a ocupar l’Ajuntament per denunciar la situació, estem anant més enllà.  Si ens unim amb altres sectors i veïns i veïnes que estan desencisades amb la situació actual i ens transformem en “piqueteres” en els supermercats, desnonem als bancs, fem de la plaça un espai on tornar i menjar en un dia de vaga general, convertim la vaga general en una cosa de tots i totes, en una vaga integral. Una vaga inclusiva, on cadascú aplica les seves capacitats i habilitats pel bé comú, per demostrar que la força regeix en la solidaritat i la intel·ligència col·lectiva, en l’autoorganització de nosaltres mateixes. La solidaritat és l’única eina que el 99% tenim per destronar a l’1%.  La solidaritat és l’única arma indestructible: la que teixeix aliances més enllà d’un dia concret, unes aliances que a poc a poc construeixen aquella societat que totes desitgem.

Com ho podem fer per què el dret a vaga sigui un possible per tota la societat? O millor dit, com podem començar a treballar per fer un procés que ajudi a arribar a fer una vaga integral i solidària de totes i per totes, inclusiva i complementària?

-     Contra l’ofegament econòmic a les treballadores consensuem mesures que ajudin a no perdre els diners d’una o més jornades laborals: piquets populars preparats per fitxar a totes aquelles que voldrien fer vaga però per motius econòmics no poden. Tu venies a treballar però t’has trobat un piquet que no et deixa entrar. Contra la repressió i l’assetjament patronal en centres de treball petits que dificulten el dret a vaga, creem una oficina de piquets socials on es pugui demanar telemàticament un piquet. Alhora, dotem-nos de caixes de resistència. És a dir, facilitar el dret a vaga, sotmès al xantatge econòmic, motiu pel qual moltes persones es veuen obligades a no poder fer vaga.

-     Contra el serveis mínims fem piquets que no siguin de les treballadores que podrien patir la repressió i el xantatge patronal de ser acomiadades. Fem piquets mixtes on la primera línia sigui constituïda per gent molt diversa, anònima, aturades, estudiants, jubilades. Fem comitès de vaga interprofessionals i intergeneracionals: territorials.

-     Contra la mutació del capitalisme, basat en els fluxes circulatoris, pensem objectius polítics, punts logístics estratègics i fem un mapa territorial per tallar les principals vies de circulació. Bloquejar un lloc es pot convertir en un espai per compartir sabers, formació, confiances utilitzant la via pública per denunciar la misèria capitalista i saber quines són les necessitats de cada territori. Bloquegem-los a Ells. Bloquegem les mútues privades i les escoles privades.

-     Contra l’apatia i la soledat, fem menjadors populars a les places dels pobles i barris. Punt de relació, punt de retrobament, de cura, d’avituallament. Pensem juntes formes de suport mutu que ens facin sortir d’aquesta impotència. Vaga de desobediència a la impotència.

-     Contra la manipulació mediàtica fem la nostra agència d’informació i intentem ocupar les televisions públiques que són nostres i tenim dret a utilitzar-les.

-     Contra la virtualitat del poder aprofitem la força de les xarxes socials i dels sabers del hackeractivisme per piratejar tot el cos virtual del poder: pàgines institucionals, xarxes socials, avatars de figures polítiques en ls comptes de twitter o facebook

 Per això animem a totes les assemblees de barri a fer una crida a tots els sectors en lluita, anem a les escoles i als CAP’s, parlem amb les ampes, amb les associacions, amb les cooperatives de treball i organitzem-nos per comitès barrials.  Fem possible una vaga integral i efectiva on totes puguem lluitar. 

 La unitat d’acció és fonamental per guanyar.

La descentralització coordinada és la necessitat per actuar de manera més efectiva i la més intel·ligent per no ser reprimida.

Un piquet unitari és potència que cal demostrar.

“La gent no s’adona del poder que té: amb una vaga general d’una setmana n’hi hauria prou per ensorrar l’economia, paralitzar l’Estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries” El 29 de març pot ser un assaig general per desembocar en una vaga social indefinida primaveral. T’apuntes?